jueves, 14 de junio de 2007
domingo, 10 de junio de 2007
EL SOPAR D'AVANT 07
El vermell es porta, el comunisme és viu, i si no que els ho preguntin al col·lectiu de les joventuts comunistes que només els faltaven patins per anar amunt i avall del frontó amb les safates corulles de menjar i beure, i la sorpresa també: hi havia alternatives per les situacions especials: celíacs, hipertensos, diabètics... i és que ja tenemos una edad! I agafeu-ho com vulgueu.
Doncs això, un nou encontre de comunistes, sopar i salutacions, que el que ahir era important era l’estar i no allargar-nos amb grans parlaments! Mercè Civit, parlamentària al Parlanent català introdueix l’acte i presenta les diferents persones, remarcar el moment àlgid del càntic d’Aleida fent memòria d’un costum del seu pare, el Ché, fet que va desencadenar el desig de l’auditori per què la resta fes sentir la seva veu musicada, cosa que no es va aconseguir, ni d’en Joan Josep Nuet, senador, ni de la mateixa Mercè, semblava que volien que es mantingués la nit serena.
El final una mica precipitat, tot i que a hores d’ara no sabem massa quan van acabar el jovent, que vàrem deixar en una gran taula sopant i preparant ja els següents encontres.
Doncs això, un nou encontre de comunistes, sopar i salutacions, que el que ahir era important era l’estar i no allargar-nos amb grans parlaments! Mercè Civit, parlamentària al Parlanent català introdueix l’acte i presenta les diferents persones, remarcar el moment àlgid del càntic d’Aleida fent memòria d’un costum del seu pare, el Ché, fet que va desencadenar el desig de l’auditori per què la resta fes sentir la seva veu musicada, cosa que no es va aconseguir, ni d’en Joan Josep Nuet, senador, ni de la mateixa Mercè, semblava que volien que es mantingués la nit serena.
El final una mica precipitat, tot i que a hores d’ara no sabem massa quan van acabar el jovent, que vàrem deixar en una gran taula sopant i preparant ja els següents encontres.
sábado, 9 de junio de 2007
Juny 2007, recuperació de la Festa d’Avant.
Juny 2007, recuperació de la festa d’Avant, i per fer-ho un bon programa.
Per començar Aurora Morales i Jorge Shafik, diputada a l’assemblea de la república bolivariana de Veneçuela i diputat al parlament centro americà pel FMNL del Salvador, respectivament, cadascú des de la seva perspectiva varen exposar, el que el temps els va permetre, la visió política i del dia a dia de la lluita dels pobles per la seva sobirania.
I després l’homenatge al Ché en commemorar els 40 anys de la seva mort. Un acte emotiu i plegat de vivències, fets històrics per recordar i que són els que mantenen els seu ideari tant amb la gent jove com amb els més grans que retenen el seu present i la seva vida ha estat així mateix moguda pel compromís.
Així doncs des de la dansa, a les veus poètiques i altres musicades amb més o menys ritme, per acabar amb el missatge d’Aleida, emocionada, després de tantes mostres de suport, després de tantes imatges i música que de manera acurada havien preparat els companys de la cèl·lula del Ché. Recorda ella en tot moment la força dels pobles en el seu esdevenir, la importància de la solidaritat i l’internacionalisme, de donar allò que l’altre necessita encara que sigui en situacions adverses per qui dóna. Per acabar amb la frase pronunciada per tothom: hasta la victoria final!
Després una placa i un ram de roses vermelles de regal per la filla del Ché i del poble, la cançó del comandante per tot l’auditori i la ballaruca.
Una bona manera d’homenatjar i mantenir viva la memòria i la vida.
En una revolución o se gana o se muere!
VIVIREMOS!
Per començar Aurora Morales i Jorge Shafik, diputada a l’assemblea de la república bolivariana de Veneçuela i diputat al parlament centro americà pel FMNL del Salvador, respectivament, cadascú des de la seva perspectiva varen exposar, el que el temps els va permetre, la visió política i del dia a dia de la lluita dels pobles per la seva sobirania.
I després l’homenatge al Ché en commemorar els 40 anys de la seva mort. Un acte emotiu i plegat de vivències, fets històrics per recordar i que són els que mantenen els seu ideari tant amb la gent jove com amb els més grans que retenen el seu present i la seva vida ha estat així mateix moguda pel compromís.
Així doncs des de la dansa, a les veus poètiques i altres musicades amb més o menys ritme, per acabar amb el missatge d’Aleida, emocionada, després de tantes mostres de suport, després de tantes imatges i música que de manera acurada havien preparat els companys de la cèl·lula del Ché. Recorda ella en tot moment la força dels pobles en el seu esdevenir, la importància de la solidaritat i l’internacionalisme, de donar allò que l’altre necessita encara que sigui en situacions adverses per qui dóna. Per acabar amb la frase pronunciada per tothom: hasta la victoria final!
Després una placa i un ram de roses vermelles de regal per la filla del Ché i del poble, la cançó del comandante per tot l’auditori i la ballaruca.
Una bona manera d’homenatjar i mantenir viva la memòria i la vida.
En una revolución o se gana o se muere!
VIVIREMOS!
Jornades sobre el Multilateralisme
Jornades sobre el Multilateralisme, amb el Sandro al mig, nou director d'AVANT; entre l'Aurora i en Shafik.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)