EL SOPAR D'AVANT 07

El vermell es porta, el comunisme és viu, i si no que els ho preguntin al col·lectiu de les joventuts comunistes que només els faltaven patins per anar amunt i avall del frontó amb les safates corulles de menjar i beure, i la sorpresa també: hi havia alternatives per les situacions especials: celíacs, hipertensos, diabètics... i és que ja tenemos una edad! I agafeu-ho com vulgueu.
Doncs això, un nou encontre de comunistes, sopar i salutacions, que el que ahir era important era l’estar i no allargar-nos amb grans parlaments! Mercè Civit, parlamentària al Parlanent català introdueix l’acte i presenta les diferents persones, remarcar el moment àlgid del càntic d’Aleida fent memòria d’un costum del seu pare, el Ché, fet que va desencadenar el desig de l’auditori per què la resta fes sentir la seva veu musicada, cosa que no es va aconseguir, ni d’en Joan Josep Nuet, senador, ni de la mateixa Mercè, semblava que volien que es mantingués la nit serena.
El final una mica precipitat, tot i que a hores d’ara no sabem massa quan van acabar el jovent, que vàrem deixar en una gran taula sopant i preparant ja els següents encontres.